Tenim ganes de platja, molta. Hem de posar els nostres cosos al sol per aconseguir un broncejat únic i poder dir: hem estat a Eivissa! jajaja.. Així que anem a una platja (que ara no recordo el nom -nois help me)), i està bastant bastant plena. És de les coengudes...
Ens posem com podem entre les roques i amb una inclinació més forta que el desnivell del Tibidabo. Jo m'estiro pero la gravetat fa el seu efecte i vaig caient cap abaix. Diguessim que la paraula "cómode" no entraria en la descripció del moment...
Aquí tenim a les dues noies seduint al personal! jajaja Di que si!
I aquí a l'altre grup seduint-nos uns amb els altres, observant la perilla de l'Abel, els raonaments del Berni i parlant de la "sort" que te el Ricky a l'hora de lligar. 
Després de la platgeta tornem a caseta, i en acabat d'un bon dinar, ens estirem a les amaques a fer una becaïna com deu mana. Amb babilla Berni?
Abans de marxar a Eivissa, teniem clar que haviem de veure una posta de sol. Si podia ser una cada dia. Així que aquell dia va arribar, i vem decidir anar al Cafe del Mar, obligatori per veure una posta de sol a la platja. Moment romàntic pero sense ser-ho. El Berni era el xofer de la tarda.
Arribem a la platja i hi ha força gent pero lloc per a tothom.
L'Abel, el nostre reporter, comença a grabar afegint comentaris únics de la seva especie.Cauen les primeres fotos! S'ha inmortalitzar tots els moments! Mai se sap si tornarem a Eivissa (tots plegats). Alguns es veu que han anat 4 vegades ja... si es que tenen sort...
Aquesta foto m'agrada molt. El Berni i l'Abel. Un observant la perilla de l'altre sota la posta de sol.Va, l'última foto de grup només dels nois. Ara toca anar cap a caseta que es fa de nit i tenim gana. No se que soparem pero el xef Berni segur que ens sorpren.
1 comentario:
Carai Jordi, tens la mà trencada per això de les webs ;) tots els comentaris picarons per arrancar somriures, que això de fer riure no et costa massa.
Uns bons records tinc d'aquestes vacances, de convivencia, d'exploracio. Sobretot els intents que vam fer en caçar les postes de sol, de quatre vam veure una de bona, d'això cal a dir que vam sacrificar una però vam quedar com uns campeons com diria l'avi B. al despedint-se de les dues dones que van portar la feminitat a l'expedició. (ja es podrien haver estirat una mica mes, jajaja)
Afegeixo una petita explicació sobre "l'encabronats". El cas es que un de nosaltres destacadament té facilitat per encabronar-se rapidament. Com a tàctica de que es suavitzin el mar de sentiments negatius, ens ho diem a ton i son, aixi ens deixem d'osties i mirem d'anar més transparenment.
No he donat aquesta explicació despectivament, si no que penso el contrari, encantat d'estar amb gent que no s'amaga els sentiments.
Publicar un comentario