La nostra casa i la primera piscina.... salada!

Avui toca llevar-se aviat per anar a esmorçar al "superhotel de merda" (es diu així!) que fa calor i on s'escolta durant tot el dia a les motos de tipus custom, passar d'un costat a l'altre. Hem dormit bastant poc tots plegats. Per cert, a l'Abel ja se li ha quedat que ronca com una custom (pel soroll que fa...)

Després d'esmorçar malament, doncs els repertori d'aliments era dolentisim, ens marxem a l'aeroport a buscar el cotxe de lloguer de les nenes (Bea i Sandra -per ordre alfabetic-). I tot seguit em quedat amb la noia que ens lloga la casa, que ens ha de portar les claus i mostrar-nos el nostre refugi durant aquests dies. Hem quedat a un bar que es diu "Km5" i que està molt aprop de la casa.

Aquesta és maca i gran (parlo de la casa i no de la noia), i el primer que fem es fixar-nos com és la piscina. Tots desitgem fer la competició de veure qui es llença en bolingues primer a la piscina (encara que sembli molt gay, no ho és!).
Però abans de tot això, hem de prestar atenció als caps de la casa (una iaia i el seu fill), que estan presents a l'entrega de les claus, i ens ensenyen cada racó de la casa, dient que "todo ta muy limpio" (en plan: dejarlo igual catalanes).


















Ja estem sols.... ens mirem....conectem la càmara de video per si es necesari veure qui és el guanyador... i sortim tots devant de la piscina. 1,2,3 i a l'aigua. El més rapid ha estat el Jordi, per poc, però ha guanyat al Bernat i al Ricky que havia estat entrenant-se tota la setmana. Segons declaracions d'ell: m'ha fallat la tècnica! (es que jo estic acostuma't a despullar-me ràpid per si una noia em demana que li ensenyi el tatto, i esclar, abans que canvii d'opinió...)

Com a mínim hem rigut bastant i s'està molt be a la piscineta, llastima que sigui d'aigua salada... fins i tot l'aigua del bany, de la dutxa... tota és així, salada, i quan et dutxes, dona la sensació de que no ho has fet i et notes brut i encartronat. Buf.... costarà acostumar-se a rentar-se les dents amb aigua salada...

A la casa tenim una pilota, i en les estones mortes, de relax, fem uns toquecillos. El que més sap és el Ricky... i la resta li posem voluntat.




Ja és el migdia i tenim gana, així que després d'anar a comprar previsions, anem a la cuina, i dirigits pel mestre-xef Berni, cadascú comença a fer la tasca que li escau.




Altres comencem a inflar les "colxonetes" que falten per posar a la piscina... Només ens faltarà el Martini Bianco.





I llavors fem la digestió al sofà mentres l'Abel (el càmara de video oficial) ens mostra els seus primers "pinitos" amb imatges que donarán molt de parlar en aquest competitiu món audivisual.



Ja és de nit, i per matar el temps tornem a jugar a futbol (be, el que es diu jugar jugar...) i aquí podem veure una foto de l'estil del Ricky. Lo millor és la samarreta blaugrana que em porta, i el tio és perico perico.
















A sopar! El Bernat s'ha currat una truita de patates de les seves de triple nivell. Està clar que amb ell a la casa, gana no pasarem, però el millor que es que menjarem be. És un tio sibarita, que te paladar i bon gust.

L'Abel ens mostra com talla el meló el seu pare. Està orgullós de la seva creació. I el seu paré també estaria orgullós del seu fill que ensenyarà com tallar el melo als seus fills (hipoteticament parlant esclar)







Abans de sortir a donar una volta per Eivissa (encara no em sortit de la casa en tot el dia), ens fem un altre bany i després coloquem uns retols a la piscina (idea del Bernat) que marquen la llei d'anar d'espullat en aquella zona. Veure'm si es compleix la norma.